La teoria de les intel·ligències múltiples és
un model de concepció de la ment. Aquestes es poden activar en un o més marcs culturals
per poder resoldre problemes o crear productes que tenen un cert valor per a
aquests marcs.
Aquesta teoria va ser proposada per Howard
Gardner el 1983, ja que per a ell, la intel·ligència no és un conjunt unitari
que agrupi diferents capacitats específiques, sinó una xarxa de conjunts autònoms,
relativament interrelacionats.
Aquestes intel·ligències poden ser
desenvolupades al llarg de tota la vida d’un ésser humà i fins i tot és poden
rectificar, ampliant-les.
Hi ha 8 tipus d’intel·ligències múltiples:
La intel·ligència lingüística: es distingeix pel
plaer en el llenguatge i la parla.
La intel·ligència musical: existeix una
facilitat en la composició, la interpretació, la transformació i valoració de
tot tipus de música i sons.
La intel·ligència lògica-matemàtica: es distingeix
per les elevades habilitats en la resolució de problemes lògics i en les
matemàtiques.
La intel·ligència espacial: consisteix en
formar un model mental del món en tres dimensions, pensen en imatges, espais i
superfícies.
La intel·ligència corporal-cinestèsica:
capacitat d’utilitzar el mateix cos per realitzar activitats o resoldre
problemes.
La intel·ligència interpersonal: capacitat de
comprendre i entendre altres persones i treballar eficientment amb elles.
La intel·ligència intrapersonal: capacitat per
comprendre’s a un mateix que contingui els propis desitjos i pors i, utilitzar
aquesta informació en la pròpia vida.
I finalment, la intel·ligència naturalista: és
la capacitat que tenim per distingir, classificar i utilitzar elements
naturals.
Segons aquesta teoria, tots els éssers humans posseeixen
les vuit intel·ligències en major o menor mesura. Totes són igualment
importants i necessàries.
Els infants des de molt petits adquireixen uns
aprenentatges. Tot i això, cada infant relaciona el seu aprenentatge amb alguns
tipus d’intel·ligències en concret, és a dir, tot i que totes són importants i
necessàries, cadascú en desenvolupa alguna més que una altra.
Per això, avui dia a les escoles, s’està
començant a implantar aquest nou mètode d’aprenentatge en què es dóna més
importància a les capacitats individuals de la persona, ja que no tots tenim
les mateixes habilitats en segons quines activitats. Amb aquest nou mètode d’aprenentatge,
es propicia la creativitat i la col·laboració a partir del joc.
Per identificar aquestes capacitats, el professorat les ha de valorar
amb l'observació i la documentació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada